Com ja sabeu…per fi he trobat feina!!!! Tot i que mai em penediré del 5 anys que m’he quedat a casa criant els meus fills perquè si ho he fet ha sigut perquè HE CREGUT que ho havia de fer. Amb 29 anys ja tenia 4 fills!!!(poc usual en els temps que corren!!!), aixó m’ha fet canviar la visió de moltes coses i analitzar-les d’una manera molt més madura…..suposo que les situacions límit (i crec que la meva ho és!!!) serveixen per això,no Bruni?????
Crec que els nostres fills han de saber que el paper de la dona en aquesta societat no és gens fácil. Trobar l’equilibri entre satisfacció professional i satisfacció maternal és complicadíssim, això ens fa ser molt exigents amb nosaltres mateixes i inclús la mateixa societat ens empeny a ser “superwoman”!!!!!!! A mi em va costar moltíssim adaptar-me a la meva nova situació i encara més trobar exactament el meu lloc,….Peró sempre he tingut molt clar (perquè és l’exemple que m’ha donat la meva mare i així m’han educat) que el meu lloc és treballar. Primer per tenir: independencia económica, segon per sentir-me jo realitzada professionalment i tercer perquè només amb l’exemple puc educar els meus fills amb els valors que jo crec importants. Aquests tres punts, a mi personalment, em donen la LLIBERTAT de viure, saber i fer que és el vull amb la MEVA VIDA!!!!!!!!!!!!!!!!!! Així que no només he aconseguit una feina, a més he posat les bases per sentir-me bé mentalment!!!!!!! (m’estava tornant boja, com una cabra, vaja!!!!!jejejeje). La vida és com un trencaclosques i quan per fi comences a encaixar peces, de cop i volta, es resolen molts problemes!!!!! En fi, després d’aquest rotllo segur que tindreu mal de cap, així que preneu-vos una aspirina,..que jo vaig a prendre’m la meva dosis diària de PROZAC!!!!!!!!!!!!jejejejejejeje
Noies, necessito un sopar urgent a LA MASIA per fer terapia, qui s’apunta???????!!!!!!!!!!!!!!!!!!jejejeje (qui diu la Masia diu El Coleccionista,……).
elisenda (mare gerard)
9 mar 2008
Petita, profunda reflexió!!!!
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
Entenc que tornar a la feina fora de casa (quan la majoria ho fa) és agafar un ritme que potser havies perdut, dóna “vidilla”.
Sovint, i molt injustament!!! Menyspreem a les persones que no treballen… No ens enganyem …serà una mica d’enveja ????
Molt bé noia, et felicito per la teva decisió tan valenta, perquè t’asseguro que ni de bon troç ens podem arribar a imaginar com han estat els ultims 5 anys de la teva vida…DURIIIIIIIIISIMMS!!!! I ara que podries rascar-te la panxa… apa a treballar ….i sense que ningu s’ofengui , una altra en la teva situació s’hauria excusat amb els fills i no hauria ni pensat en buscar feina. Així que si has decidit, com a opció personal tornar al tren laboral amb tot el què això implica doncs et dono l’enhorabona.
PD:
A mi també m’han inculcat a casa que si treballar dignifica, que si omple molt, que si et fa lliure, sí, sí, sí d’acord, però us asseguro que si em toqués la “primitiva” no m’hi tornen a veure el pèl…. Ja trobaria altres mètodes d’autor-realització igual o més eficaços.
Eli ju
És cert, Elisenda, tot això que dius tant profund, tant sincer, tan real!!! Això és la vida, això és un exemple del que significa ser dona. Les dones, sexe dèbil???, no, en tot cas, som el sexe pel qual els homes senten”debilitat”.
El que vull dir amb això....és que després de tot, després de patir els dolors menstruals, primer signe de l’ abisme, ens enamorarem, patirem per l’ home-nen que un dia ens va fer el primer petó, ens abandonarem, ens sortiran els primers signes de la pubertat, ens haurem de tragar la vergonya del primer sostenidor (tant incòmode..), ens haurem de casar i no tenir mai mal de cap, ens haurem de vestir per lluir una 38 quan en realitat necessitem una 42 (recordeu??), ens haurem de prenyar per l’ home-marit i passar 9 mesos així, haurem de parir al costat de l’ home-metge, haurem d’amamantar de forma natural o artificial, però amamantar, guanyar pes i perdre’l patint, riure i plorar amb l’ home-psicoanalista, i ser la dona de...cada dia de l’any, treballar amb l’home-jefe i arribar a casa i seguir treballant per l’ home-marit, banyarem als nens, els farem el sopar i els hi explicarem el conte de l’ home-flautista, ( on està la dona pianista??), i al acabar, a la nit, la llum apagada, la casa en silenci, haurem de dormir per l’ endemà tornar a començar..... Mentre la nostra condició canvia i es converteix, sofreix i es deprimeix, riu i també es diverteix...sempre treballant, al nostre voltant, l’home-nen, passa a ser l’ home-marit que s’acaba convertint en l’ home-jefe (metge o psicoanlaista) que en les seves estones lliures vol ser l’ home-flautista i tot això, sota una trajectòria plana, ells qüasi sense adonar-se de la transformació....
En el sac de la nostra vida, hi cap tot això, com en l’ armari que ordenes cada canvi d’estació, quan l’ adolescència passa, l’estació canvia i allò que havies guardat a primera fila de l’ armari, passa a un costat, mig oblidat o bé desapareix, vas fent lloc per coses noves mentre arriba l’ edat adulta, i vas fent bosses de coses passades que ja no necessites, però vas omplint, et vas enriquint..i quan finalment et fas gran, obres l’ armari i sents com el cor s’engrandeix, tot allò que has fet o has estat, t’ha dignificat i t’ha convertit en la dona que ets ara. I aleshores, t’ enorgulleixes i mirant enrera, et dones compte que l’home-nen, l’home-marit, l’home-metge, l’ home-psicoanalista, inclús l’home-flautista....sempre ha estat al teu costat, en una condició plana, però al teu costat.
La tasca que tenim les dones en aquest món és tirar endavant amb tot, som la força de la humanitat, som el nucli per el qual tot gira i davant de qualsevol entrebanc, seguirem sempre endavant....i amb un gest d’ amor incondicional, sempre hi haurà un home-home al nostre costat... a qui, a pesar de tot, nosaltres estimarem amb bogeria innata.
Això és una reflexió en defensa de, i a favor de, sempre sota els simbol femení. Uy...m' he posat massa sentimental???
Enhorabona Elisenda, com diu la Eliju, no ens podem fer ni la més mínima idea de com han estat aquest 5 anys... ni idea. Elisenda for president!!
Nenes guapes,
signeu els mails òstia!
Primer de tot per l'EliG: molt bé nena i con dos cojones! Intenta disfrutar molt de la feina perquè hi hauràs d'anar cada dia i si t'ho passes bé, doncs tot això que tens.
Ara per l' EliJ: doncs jo si em toqués la loteria seguiria treballant, segurament m'ho muntaria diferent però és que a mi treballar em dóna molta marxa.
Per l' anònima (potser és la Sara?):
ens queda molt camí per fer, però crec que sou les que teniu "nens" les que heu d'apostar més fort per inculcar-los altres maneres de fer. I no només explicant-ho, és molt important l'exemple: què voleu explicar si les que cuinem, vestim, portem al metge...som les mames. Fèu que ells també ho facin i així els nostres fills ho viuran amb naturalitat.
A totes tres: Tot hi així nosaltres no porten burka, podem dir que NO si no volem fer un kiki i podem decidir sobre qualsevol cosa de la nostra vida.
Aiii, que tenim un dia tonto!!!
Beti
pdta: nenes, quantes idees pel teatre!
Traballar un rollo si NO ho fas..........i........ un rollo si ho fas
Aquest es el dilema de la vida (sobretot de la dona).
El que puc dir es que treballar 8 hores,estar per la casa i pel nen (aixo que només tinc un) s'en fa molt díficil.
Estic amb la EliJ si en toques la "primitiva" no hem veuriem més.
Ui!! s'en fa tard tinc que anar a trebalar.
Adeu.EMMA
Ei, Beti!!! Si, sóc jo la de la parrafada (Sara)...es que a mi no em podeu fer això del blog perque m' animo a escriure i em torno plasta!!! Ho sento, es que no ho puc evitar....això de l' Elisenda...en fí, tens raó, tenim tema per rato, ara...reflectir tot això en una obra, no sé, no sé, una mica complicat, oi??? el que està clar és que riurem una estona!
Petons a totes!! A treballar!!
Hola Bona tarda!!!!!!
Amb les preses aquest migdia no m'he recordat de felicitar a la Elisenda per la seva nova feina.
Benvinguda al mon laboral!!!!!! Agafa-t'ho amb pasiencia i tranquil·lita
A per cert es nota que comences a treballar has passat del Minigolt a la Masia. Money,Money……
Emma
Moltes felicitats! Ara que comences aquesta nova etapa de la teva vida cal que no t'oblidis de:
- que necessites com a mínim 10 minuts al dia per a dir-te i repetir-te lo estupendíssima que ets.
Estic convençuda de que ets un 10 com a mare i que a partir d'ara també seràs el mateix a la feina.
Endavant guapa, estàs superada (també amb h intercalada)!
Bruni
Publicar un comentario