Immersa en un mar de roba per planxar, entre mitjons amarronats per la sorra fina i foradats pel desgast diari d’uns ditets petits però lluitadors , calcetes arrugades per una secadora tan vella i gastada que ja no asseca, envoltada de samarretes que encara arrosseguen massa taques d’oli i ketxup resséc , inundada de restes de plastes de paper ja eixut pel temps. He vist una petita escletxa de llum per on encara podría respirar aire fresc sense ofegar-me, així que he intentat fugir nedant per entre una muntanya de llençols i tovalloles plegades. Ho he aconseguit, per fi estic lliure, tanco ràpidament aquella maleïda porta i no hi tornaré a entrar més.
La xiui-xona ..........eli
4 comentarios:
Suposo que és la Sara Samper l'artista d'aquest conte,oi???
m'hi he vist taaant reflectida!!!!
M'ha agradat moltíssim!! Felicitats noia que bé que escrius!!!
Eli (mare gerard)
Ho sento decepcionar-te, però jo no he sigut!!!! La veritat és que és boníssim, totes hem passat per aqui, .....queda pendent que jo penji els meus contes...pero no parlen de planxa!!!!
Un peto a les pinguines i ànims en aquestes hores de paranoies!!!
Quina manera més poetica de planxar, a mi em dóna més per posar-me de mala llet quan afago la planxa ...ja ja ja
vinga...va....aixo té pinta de Elisenda del Gerard... confessa!! Ho has escrit tu, oi?
Pengeu més contes i paranoies que esta molt entretingut
i aquest pseudonim????
Eli Judit
XIUI-XONA, IDENTIFICA´T SIUSPLAU!!!!!!
Beti
Publicar un comentario