Fins ara mai m’havia conectat al vostre blog, només era una espectadora passiva, i abans que acabés aquest curs 2007-2008 volia com a mínim escriure-hi una vegada, tot i que ja ho reconeix-ho d’entrada no sóc gaire bona escriptora.
Aviat farà un any que ens coneixem, perquè es pot dir que a P3, no hi havia cap comunicació entre nosaltres, però no sé ben bé com, aquest any ha sorgit la xispa entre un grup de mares que em semblen molt maques, si més no, s’hi esforcen molt per la unitat del grup, s’hi esforcen per passar-s’ho bé elles i com no els pingüins i pingüines que les envolten.
M’ha agradat molt estar amb vosaltres i és per això que us dono les gracies a totes :ELISENDA, SARA, EMMA, ANNA, MONTSE, ELISABET, BETI, JEP, YADAMI, LUDMILA, MERCEDES, etc…etc… etc…:
Gràcies per fer-me riure els dies que estava una mica malhumorada,
Gràcies per dir-me que estava tan guapa els dies que potser no ho estava tant,
Gràcies per escoltar-me quan em feia sentir,
Gràcies per aguantar-me, per agafar-me quan he estat a punt de caure,
Gràcies per fer-me sentir tan especial,
Gràcies per haver compartit amb mi moments tant divertits.
Heu estat com el meu mirall, on m’hi voldria reflexar, cadascuna individualment i en grup , per la força, per l’energia, pel companyerisme, per la sinceritat, per la vostra manera de ser. Us he observat, respectat i sobretot admirat.
GRACIES amb tota la meva ànima per fer-me sentir tant Feliç!!!!!!!!!!!!!!
Prepareu-vos que el curs que ve us donaré més guerra!!!
Claudia
29 may 2008
S'acaba el curs
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Claudi bonica,
tens una mare que està com un llum!!!! però no desesperis, nosaltres estem aquí per ajudar-te: a caminar a córrer a riure a VIURE I A SER FELIÇ......!!!!! igual com la teva mare ens ajuda a ser cada dia més felices i ens transmet tanta ALEGRIA i simpatia!!
Gràcies EliJu!!!!!!
Petons GUAPES: Judit, Clàudia i la mare de les criatures!!!jajaja
EliGe
Per favor....però m' he posat de pell de gallina....quina nina...com no podem fer-li gracietes, riure amb ella, tocar-li la cara, els peuets sempre sense sabates, aquella cabells tiessos i fins, aquells ullets amb xispa (la xispa que ha heretat de la mare), aquell somriure sempre a punt, ensenyant les poques dentetes....és que no ens en podem estar!!! I si no pregunteu-li al Jep, que li ha agradat tant que s'ha posat mans a l' obra i ja n' ha encarregat una!!!!!
Gràcies a tú Claudia, la princesa de cada matí, i sobretot gràcies a la mare que et va parir!!!! JA, JA JA, QUIN FINAL MÉS POC FÍ, però rima....
Sara
Publicar un comentario