EL CONTE DE SANT JORDI

Ay, uy, uy, ay, ay, uy….quina pessigada, brrrrffff, deixa’m espolsar-me, treure’m el “…..” del matí, veig que ja m’han collit, quin serà el meu destí??? Vaig a rentar-me la cara, afinar-me la pell, pell de vellut vermella.
Faig un petit moviment de pètals, serpentejo el meu tall, la meva esvelta figura, afino les espines i em dono els últims retocs. Avui he d’estar guapa, la més guapa de totes les roses !!!! Avui és Sant Jordi, el sant del meu patró, i d’ entre totes les roses vermelles, n’hi ha d’ haver una que sigui la millor….aquest any sí, m’he estat preparant toooota la temporada, m’he cuidat com mai, segur que seré les més bonica. Quin serà el meu destí???....fantasiejo una miqueta…deixo anar la imaginació…potser un cavaller, un jove elegant, un home enamorat de la seva promesa, jove com ell, de pell tendre, d’ ulls brillants….o potser, potser seré presa d’un ancià, aquell que cada any compra la rosa per a la seva senyora, aquell que la compra pensant quan serà l’ últim any….o no…potser no, potser em posseeix el nen que mima la seva mare, la mare que mima al seu nen, l’ amor de mare i fill, el lligam etern….em torno a espolsar….uffff.. quina feinada de tant pensar….. Ja sento la remor de la furgoneta, m’han ajuntat amb la resta de roses vermelles, som dins del cubell, fresques, totes xerren, estem massa nervioses, ja ens porten a vendre….psssst! voleu callar! Els hi dic amb aquell neguit que em fa perdre la vermellor…per favor, que avui es SANT JORDI, el nostre patró!
S’ atura la furgoneta, hem arribat, ai, ai, quina tremolor...agafen amb força el cubell, el giren i l’ empenyen cap a fora, aiiiii, aiiiii, vigileu!!!! Pluf, plaf....ja sóc a terra, aneu amb compte!, el cubell segueix el seu camí en mans de l’ home i jo segueixo a terra....ara em recolliran, que avui tinc feina. Passen uns segons i miro enlaire....ei!! ei!!!, eiiiii!!! Que sóc aqui!! Que no hem veieu ??!! que he caigut del cubell amb l’ embranzida!!....La resta de roses ja no les veig, el cubell ha desaparegut, la furgoneta arrenca, i tot el seu fum m’ embruta els meus pètals, la meva pell de vellut vermella....
No pot ser!!! On esteu?, perquè em deixeu? Si sóc la ROSA vermella, la que avui tots esperen amb desig, la rosa dels enamorats, la millor rosa del món!!!!!
Quin dia, què pensarà el meu patró, ja quasi és de nit, els pètals s’han pansit, el tall ja s’ha arrugat, les espines han perdut la seva força, no tinc aigua, m’ estic apagant.....just el dia de la meva diada....upsss!! espera...què passa??? M’han recollit, sento com m’acaronen la pell, m’ oloren, em miren, quins ullets...sóc viva!!! Encara és Sant Jordi! Qui ets? Miro enlaire, intento amb poques forces posar-me ben dreta, treure el millor que hi ha dins meu, omplir-me de confiança, encara és la Diada!!!
Ja vaig de camí, no sé on hem porten , sóc en mans d’una nena, no és massa gran, porta un vestit rosa, unes sabates de xarol...caminem, és de nit. De sobte, s’ obre la porta d’un castell...castell? sí, sí, és un castell, on dec ser? i les Rambles? I els cubells?, on són les furgonetes???, la nena es posa a córrer i es llença als braços d’un cavaller, d’un home molt alt, fort, noble i de mirada afable.
- Pare, he trobat una flor per tu!!!
La nena m’ aixeca, em mostra amb orgull, el pare li cau una llàgrima....jo em sento feliç, estranya, però feliç.... el pare em mira, sembla que mai n’ hagués vist de roses!! M’ observa amb passió, amb una profund sentit de l’ amor, ho noto, la seva mirada em penetra, la pell de vellut es revifa...torno a ser jo.
La nena es mira al seu pare i tot inclinant el cap, amb cara de satisfacció,li diu:
- Oi pare que aquesta és la flor de la que sempre em parles??...aquesta és la flor que va néixer de la sang del Drac el dia que vas salvar a la mare de les seves urpes???
El pare no deixa de plorar d’ alegria....
- Ho veus pare? Jo ja et deia que encara en trobaríem alguna, no s’han pas acabat les flors vermelles, no han pas desaparegut des que vas matar al Drac, jo n’ he trobada una per tú!
El pare no entén com ha passat, des que va matar al drac no n’havia tornat a veure cap més, la seva vermellor, la seva màgia i esplendor...
El pare, Sant Jordi, és mira la seva esposa....els dos somriuen i ell li fa penyora donant-li la rosa vermella!!!......jo em deixo emportar per la simbologia, el significat dels silencis del moment, sóc la rosa, la ROSA DE SANT JORDI!!!! La millor rosa del món....


FELIÇ DIA DE SANT JORDI
La pingüina dels contes