ORGANITZACIÓ SOPAR

Confirmació sopar:
El divendres 18 d'Abril a les 9.30 (com sempre!!) al Restaurant El Coleccionista!!! S'accepten altres propostes de restaurant....ja anireu votant i l'opció més votada serà l'escollida!!!jejeje qué democràtica que soc!!!!! Ara que ja hem trencat el gel i ja hi ha més "confi", aneu pensant a on voldreu anar després a fer mal!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Elisenda

NO SENSE!!!!

la meva vida és un sense sentit quan obro el blog i no veig res escrit!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
la setmana santa us ha deixat super aplatanades, nenes poseu-vos les piles perquè sinó me n'aniré a les mares de P-3 i els hi diré que faig blogs i segur que totes s'apunten......per cert, avui tinc sopar de mares de P-3, a veure si els hi comento i us faig el salt!?????¿¿¿¿ aiaiaiaiai Apa guapetes de ara passeu un bon cap de setmana.
Elisenda

tornem a l'escola

"La mona"

Hola

Com que a mi no s'hem dona tant be com a vosaltres aixo d'escriure, publico una foto d'una "mona casera" .....si...si...la he fet jo. La reposteria m'agrada molt.

Emma

A la seccio de Fotos podreu veure imatges de la festa d'aniversari del Gerard i la Judit

SETMANA SANTA!!!!

Ja tenim aquí la Setmana Santa..!!!!! Així que descanseu els qui tingueu vacances...i no us hi canseu els qui treballeu..!!! Bona pasqua a tothom i ens veiem a la tornada!!!!!!
Per cert, moltes gràcies a tots els que vau venir a la festa de la Judith i el Gerard!!! Espero que us ho passessiu tots molt bé!!!!! Ells s'ho van passar pipa!!!!!!!!! (El Gerard va ser pujar al cotxe i quedar-se adormit abans de sortir de les Franqueses..!!!!!!! Angeletssssss
Elisenda

Dejavú

DEJAVÚ ( Sensación que invade al sujeto por un momento,
La persona está totalmente convencida de que todo lo que ve lo ha visto antes.
Se da un estado de ánimo somnoliento y sombrío mientras que sucede el fenómeno.)


- “riiiiiiiiing” “riiiiiiiiiiing”!!!!!!

Sona el despertador…son les 7.25…. encara amb son a les espatlles després d’una nit mogudeta,… com sempre durant els ultims vuit mesos… començo despertant nenes i vinga a corre, …va l’esmorzar, …va a vestir-se, va a pentinar-se……preparo bosses, motxiles, hi fico esmorzars, dinars, purés, bolquers, …..i jo què sé guantes coses més , carai!!! Tantes coses necessitem per passarnomés un dia….? … miro el rellotge, uf! 8.10,

- Vinga Judit deixa de jugar que arribarem tard a l’escola.

Apa!!!! Ara la Claudia s’ha fet caca…..una altra vegada….

-Judit reina pots anar a tirar el bolquer a les escombraries, si us plau?

- Noooooo, ecssssss!!! Estic volant amb la barbie mariposa, no puc.

- Moltes gràcies “cariñu” per NO ajudar a la mama.

Bé son les 8.25, hora de carregar el cotxe, …..uf!!! però si jo no m’he pentinat, ni rentat la cara, ….ni m’he posat hidratant, va encara que arribi tard ho haig de fer…que si no aquella colla em mirarant malament, …..ja prou “cutre” vaig cada dia …..entro al lavabo em miro al mirall, ostia!!!! Però si tinc més bigoti que el meu pare…ja no tinc temps….ho deixo còrrer…amb sort no em mirarant a la cara i ni s’adonaran que semblo Sandokan….. ai!!! Com estic perdent…….

Arrenco el cotxe pensant on podré aparcar avui…. Parc, carrer de dalt, carrer de l’escola descartat ja és massa tard…. Respiro profundament 10 vegades per calmar els batecs accelerats del cor…..un dia m’hi quedo….

- Buaaaaaaa, buaaaaaaaaaaaaa, buaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Claudieta, reineta té la pipa i calla que estic conduint….

- Mama, mama, mamaaaaaaaa! Posa-li les ales a la Barbie, posa-li, posa-li posa-li, posa-li, posa-li.

- Judit ….silenci!!!!…..calla un moment… que ara no puc……..un dia xocarem.

-
- Si mama, pero …. posa-li, posa-li, posa-li, posa-li

- Buaaaaaaa, buaaaaaaaaaaaaa, buaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Arribem al parc…. Bieeeeen!!! Hi ha lloc , prova superada…canviem el xip i la cara … cap a l’escola tot passejant i disfrutant d’un dia que serà esplèndit…. Mira ja veig L’Elisenda ( i penso… i aquesta com s’ho deu fer….si jo quasi em moro…..) i la Sara ja ha arribat…..

- Bon dia noies !!!!

Sembla que tot és tranquil·litza quan entrem per la porta del Berti, fins i tot entro amb un somriure de felicitat m’invaeix una pau interior, l’stress, els nervis desapareixen…. (però dec portar un “ careto “ de superxunga…. Però ja no arribo a més….a veure si a P5, em retrobo amb mi mateixa……mira La Sara i L’Elisenda… ja ho tenen superat….a mi em falta un curs….)

Són les 9.05, ara toca descarregar la petitona, ….quina dia és avui??? Dimarts??? Dimecres??? …ja no sé ni quin dia és, sí, sí …dijous!!! Cap a casa la sogra…ja està nena enxufada fins les 18.00….. i ara cap a treballar….

Entro per aquell passadís fosc, ple de trastos vells …que fa anys que s’hi van apilant un damunt de l’altre , pujo les escales de fusta, entro al despatx, ple de pols blanca pel terra, per la taula….miro la cafetera, miro l’ordinador…. I m’entra el “mono”, un pessigolleig a la panxa que feia temps que no sentia, agafo les monedes i encenc l’ordinador, mentre s’engega …. necessita el seu temps… em preparo la meva dosi de cafè… … la pantalla ja fa pampallugues…. Quina emoció…!!!. Hauran escrit alguna cosa al blog????? Tindré algun mail???... .mentre l’olor del cafè fumejant em puja pel nas…obro l’explorer, BIEEEEENNNN! Hi ha coses noves… a veure què ha escrit la Beti i l’Elisenda?, que bé…!!!.i tinc 2 mails…(un de L’Emma i una de la Sara) ..començo a drogar-me amb el meu cafè i amb vosaltres……

Sense això, us asseguro que no podria començar ni acabar un altre dia!!!!!! Us necessito!!!!


Eliju- xiuixona
necessitava escupir-ho.....i ja m'he quedat més bé.

Agraïment!!!

Després de totes les mostres de suport i solidaritat que he rebut aquests dies només em queda dir-vos a totes que sou GUAPES I GENIALS!!!!! Em feu pujar l'autoestima pels núvols!!!!!!!!!!!!!!!!!!(tot i que teniu una visió meva que de ben segur anirà canviant amb el temps,...ja que us puc assegurar que no sóc tan fantàstica ni estupenda com us penseu!!!!!!!!!jejeje o si!!!!!!!jejejeje)
Sempre som les mateixes les que escrivim però ja fem una bona pinya,ehhhhh!!!!!!!! guay guay.
Ens veiem dijous!!!!!!mil petons!!!!!!!!!

Elisenda

P.D.: Veus Sara que ja firmo amb el meu nom complert!!!! només pensar que et recorda la brisa d'una tarda de primavera ........(em fa posar la pell de gallina només pensar que el meu nom inspira tantíssim...!!!!!!!!)

Petita, profunda reflexió!!!!

Com ja sabeu…per fi he trobat feina!!!! Tot i que mai em penediré del 5 anys que m’he quedat a casa criant els meus fills perquè si ho he fet ha sigut perquè HE CREGUT que ho havia de fer. Amb 29 anys ja tenia 4 fills!!!(poc usual en els temps que corren!!!), aixó m’ha fet canviar la visió de moltes coses i analitzar-les d’una manera molt més madura…..suposo que les situacions límit (i crec que la meva ho és!!!) serveixen per això,no Bruni?????
Crec que els nostres fills han de saber que el paper de la dona en aquesta societat no és gens fácil. Trobar l’equilibri entre satisfacció professional i satisfacció maternal és complicadíssim, això ens fa ser molt exigents amb nosaltres mateixes i inclús la mateixa societat ens empeny a ser “superwoman”!!!!!!! A mi em va costar moltíssim adaptar-me a la meva nova situació i encara més trobar exactament el meu lloc,….Peró sempre he tingut molt clar (perquè és l’exemple que m’ha donat la meva mare i així m’han educat) que el meu lloc és treballar. Primer per tenir: independencia económica, segon per sentir-me jo realitzada professionalment i tercer perquè només amb l’exemple puc educar els meus fills amb els valors que jo crec importants. Aquests tres punts, a mi personalment, em donen la LLIBERTAT de viure, saber i fer que és el vull amb la MEVA VIDA!!!!!!!!!!!!!!!!!! Així que no només he aconseguit una feina, a més he posat les bases per sentir-me bé mentalment!!!!!!! (m’estava tornant boja, com una cabra, vaja!!!!!jejejeje). La vida és com un trencaclosques i quan per fi comences a encaixar peces, de cop i volta, es resolen molts problemes!!!!! En fi, després d’aquest rotllo segur que tindreu mal de cap, així que preneu-vos una aspirina,..que jo vaig a prendre’m la meva dosis diària de PROZAC!!!!!!!!!!!!jejejejejejeje
Noies, necessito un sopar urgent a LA MASIA per fer terapia, qui s’apunta???????!!!!!!!!!!!!!!!!!!jejejeje (qui diu la Masia diu El Coleccionista,……).
elisenda (mare gerard)

8 de Març

El proper dia 8 de març és el dia de la DONA TREBALLADORA

FELICITATS A TOTES !!!!!!

En especial a L' ELISENDA..... Benvinguda al club de les treballadores

MAMÁ, QUIERO SER ARTISTA!

Bé, tornaré a provar-ho. Això de l'ordinador no fa massa per mi però espero que us arribi:
Quina passada, mares03! Això de blog m'ha agradat molt.
Avui se m'ha acudit la idea de que potser estaria bé de quedar de tant en tant per fer una mica de "teatre", les mames. Per riure una estona, per fer veure allò que no som o allò que sí som, per crear, per imaginar, per "compartir" (com en el preciós conte de la Sara ), per passar-ho bé. Només ens cal algú que ens ajudi una mica, em sembla que hi ha una mami que hi té molta traça, en això del teatre, oi?

Contes de la Classe dels Pinguïns

La Classe dels Pingüins.

Tema d’avui: “Compartim”

Avui la Gemma s’ha preparat la classe per parlar sobre “el compartir”…ja se sap, que aquestes edats això de compartir molts cops resulta un problema. Compartir amb els germans, amb els amics, amb els cosins….no sé , no sé….depèn de què s’hagi de compartir, pensen tots.
La tasca de la Gemma, serà explicar i fer entendre que TOT s’ha de compartir, compartir per generositat, compartir per simpatia o per necessitat, però COMPARTIR.

Ha arribat dilluns i s’ha de fer la cua de bon matí, aquella cua que és més torta que dreta i que de vegades és una cua de 3…on són la resta?, doncs fent l’ últim badall, sortint del cotxe de la mare amb aquella poca pressa…ves a saber…de camí a l’ escola..., doncs com anava dient, la Gemma s’ha agafat de les mans de l’ Oriol, el primer de la cua com sempre, i l’ Ignacio, la Judit, el Gerard i l’ Erik segueixen darrera, estirant la motxilla del que tenen davant i somrient a tort i a dret. La Rita corre cap a la cua dient adéu al Jep, mirant enrere però corrent endavant, que n’ és de complicat!

Entren a la classe, es treuen la jaqueta i la motxilla i la pengen, aviat ja s’han posat la bata, es corden els botons com poden, alguns s’ajuden mentre riuen, ja ho saben fer sols, són la classe de P4, ja no són petits, tenen 5 anys!!!

I és hora de començar. La Gemma escriu a la pissarra “COMPARTIR” i tots s’ho miren sense entendre gairebé res. La Carla diu, “és la meva lletra” i tots miren la “C” dient que sí, sí, la lletra de la Carla!!! La Gemma demana a l’ encarregat de l’ esmorzar que reparteixi la bossa a tots. Per aprendre a compartir, la Gemma vol utilitzar l’ esmorzar del matí. Aleshores obren tots la seva carmanyola i abans de fer la primera mossegada, la Gemma diu: “ Anem a COMPARTIR l’esmorzar, Carlo, vols donar un trosset del teu entrepà al Sofiane???” El Carlo diu que sí amb el cap i ràpidament ha trencat un tros amb la mà, el Sofiane l’agafa i s’el menja sense pensar-s’ho. Aleshores la Gemma diu a tots, “el Carlo ha COMPARTIT l’ esmorzar amb el Sofiane, qui més vol compartir??”
Tots criden i aixequen la mà, jo, jo, no jo vull, tots volem!!!
Durant tot el dia la Gemma fa que comparteixin tot el que avui fan. A l’hora dels racons, demana que comparteixin les joguines, a l’ hora del pati, demana que comparteixin el sorral, a l’ hora de música, demana que comparteixin els instruments....etc... i s’acaba el dia. Ja és hora de que vinguin els pares, tots han aprés a compartir. Ha estat molt divertit!!!
Han anat passant els dies de la setmana, la Gemma els hi recorda això de “compartir”, però s’adona que la Rita no ha vingut a classe.
Ha passat una altre setmana, la Rita a tornat.....ha tingut la varicel·la!!!!! Es la gran novetat de la classe, tots li miren els granets, però avui no ha vingut el Sofianne.
Ha passat una altre setmana, el Sofiane a tornat...també ha tingut la varicel·la!!! Què és això de la varicel·la, tots li pregunten als pares amb ulls com taronges i cara d’ interrogant!!! Els pares ho expliquen com poden, sempre dient, “però no passa res”, i avui no ha vingut el Jan
Ha passat una altre setmana, el Jan ha tornat.....i també ha tingut la varicel·la!!!! Tots estan molt sorpresos, cada cop més, la Judit pregunta a la seva mare on està la varicel·la que ella també la vol, tots estan neguitosos, quina gran novetat!!! I així van passant els dies i les setmanes i la classe de pingüins va variant, cada setmana hi ha un pingüí que no va a classe i la Gemma ja té clar perquè.....durant uns dies tots parlen de la varicel·la..la, aquesta cosa que corre per la classe i que té aquest nom tant estrany...
Un dia, cap al final del trimestre, la Gemma fa la classe de “recull”, aquesta classe serveix per recollir i repassar tot allò que han aprés...i comença a dir: A veure, a qui li toca el recull.....?? “ Tots es miren i es pregunten, a qui farà sortir a la pissarra?, qui dirà el primer “recull”?. Finalment, la Gemma diu: RITA, surt a la pissarra i explica als teus amics què has “recollit” aquests trimestre”.
La Rita surt, una mica avergonyida...carai, és que és molt complicat sortir davant de tots, només tinc 5 anys, pensa....però finalment surt i tot fent moviments amb la cintura, posant ullets d’ indecisió i amb un neguit a la panxa.... s’ho rumia i diu.....”Aquest trimestre he recollit......” torna a mirar a terra, a la pissarra, a la Gemma, es posa un xic vermella i finalment...” he recollit el COMPARTIR”....”Molt bé”, li diu la Gemma, “i què més t’ha agradat compartir??, les joguines, l’esmorzar, el sorral...?”. La Rita fa que no amb el cap, no, no, res d’’això, ella ho té molt clar....es mira als companys, baixa la mirada, somriu i es mira a la Gemma tot dient.....”El que més m’ha agradat compartir es....LA VARICEL·LA!!!!! i torna corrents a la cadira.
La Gemma riu, tots riuen i miren la Rita, té tota la raó....tots han aprés a compartir, tots han tingut a casa seva una estoneta, la varicel·la que un dia va tenir la Rita!!!!!

VISCA ELS PINGUINS!!

La pingüina dels contes
(espero que us agradi....sense ofendre a ningú, només per donar un toc divertit a les aventures dels nostres fills, les grans aventures dels pingüins)

Paranoies de diumenge

Immersa en un mar de roba per planxar, entre mitjons amarronats per la sorra fina i foradats pel desgast diari d’uns ditets petits però lluitadors , calcetes arrugades per una secadora tan vella i gastada que ja no asseca, envoltada de samarretes que encara arrosseguen massa taques d’oli i ketxup resséc , inundada de restes de plastes de paper ja eixut pel temps. He vist una petita escletxa de llum per on encara podría respirar aire fresc sense ofegar-me, així que he intentat fugir nedant per entre una muntanya de llençols i tovalloles plegades. Ho he aconseguit, per fi estic lliure, tanco ràpidament aquella maleïda porta i no hi tornaré a entrar més.

La xiui-xona ..........eli